Esteu aquí

Blog

Subscriu-te a  Blog
04/10/2017

En Joan Viñallonga i la Pilar Bao han estat parella lingüística i ara són veïns i amics. En Joan continua fent de voluntari i sobretot tenint cura dels seus nets. La Pilar va aprovar el nivell C1 el gener de 2017 i ara és ella qui, si tingués temps, hauria de fer de voluntària lingüística!

En Joan Viñallonga Blanchart és veí de Montornès de tota la vida, té 73 anys i està jubilat. S’estima el seu poble i en coneix la història i els racons, perquè són el seu lloc al món i formen part d’ell mateix de manera indivisible.

La M. Pilar Bao Alonso té 37 anys, és del Perú, doctorada en geriatria i treballa a l’Hospital General de Granollers. Va arribar a Catalunya fa set anys i de seguida va posar fil a l’agulla quant al català i va començar a estudiar-lo el mateix any de la seva arribada. Riallera i optimista, segur que contagia aquesta llum i alegria als seus pacients. Esperem que també hagi trobat a Montornès el seu lloc al món, tot i que el seu cor sigui, de tant en tant, a molts quilòmetres d’aquí, Atlàntic enllà.
 

  1. Què us va fer decidir  participar en el Voluntariat?

Pilar: Vaig decidir participar-hi com a aprenenta quan vaig adonar-me que, a més de conèixer la gramàtica catalana a classe, necessitava parlar millor el català, perquè la meva pronunciació era (i encara ho és una mica) castellanitzada. Va ser així com vaig conèixer en Joan, que sempre va estar disposat a ajudar-me en tot, ja fos per millorar la pronúncia o ampliar el vocabulari, per així facilitar-me la comunicació. No només a mi, sinó també als altres aprenents que ha tingut.

Joan: Em vaig assabentar que en el CPNL demanaven voluntaris per conversar en català amb  persones que volien aprendre la nostra llengua i, mogut per la il·lusió d’ajudar, m’hi vaig apuntar.
 

  1. Com va ser la vostra primera trobada?

Pilar: Recordo que, després que la Reyes ens va presentar a la Biblioteca, al començament no sabíem de què parlar, quins temes tractar..., però a poc a poc va fluir la conversa espontàniament, mentre passejàvem pels carrers del poble. Així va començar una bonica amistat.

Joan: Ja havia estat parella lingüística amb altres aprenents abans que amb la Pilar, però tant els primers com els que he tingut després d’ella, tots eren més grans. Quan ens varen presentar no sabia com reaccionaria en les converses: si seria tímida, si parlaria molt poc català... Ella és l’única parella lingüística de les que he tingut que és nascuda fora. El primer dia de trobada vàrem anar a caminar, com amb les altres parelles, i em va sorprendre que caminés molt ràpid.

A totes les persones que m’han assignat com a aprenentes al llarg del temps, el primer dia sempre els he preguntat per què volen aprendre català. Normalment responen “per parlar-lo i entendre’l”. Amb aquesta resposta jo dedueixo que volen el català per a ells, perquè sí, i ho trobo esplèndid. La Pilar em va respondre a més, que era molt important per a ella comunicar-se bé a la feina. No sé si li havien exigit o no, però al llarg dels tres o quatre cursos que vaig estar fent-li de voluntari, malgrat les dificultats que li sorgien, sempre posava el màxim interès estudiant i assistint a les classes. I se li notava que estudiava! Perquè, a mesura que avançava i passava els  cursos, la fluïdesa i el domini de la parla augmentava. Una vegada li vaig dir que aconseguiria tot allò que es proposés. És emprenedora. 

 

  1. Pilar, i a tu què et va sorprendre d’en Joan?

Pilar: Em va agradar i em va sorprendre que, malgrat la diferència d’edat, amb en Joan podia parlar de qualsevol cosa i que tots dos rèiem molt amb les nostres ocurrències i anècdotes. Amb en Joan he conegut molts espais del poble que no sabia que existien, però el meu sentit de l’orientació no em permet de tornar-hi, perquè em perdo amb facilitat (riu).

 

  1. Què acostumàveu a fer quan quedàveu?

Pilar: Quan quedàvem, solíem passejar pel poble: pujàvem i baixàvem la muntanya, anàvem a veure les vinyes, caminàvem pel passeig de la riera, anàvem a Montmeló a prendre un cafè al Viena... Fins i tot una vegada vam arribar caminant a Sant Fost per visitar els meus sogres! Va ser molt divertit, a tots dos ens agrada molt caminar.  Amb en Joan he conegut de debò el nostre poble.

Joan: Sortíem a caminar i caminàvem molt! I, de tant en tant, ens aturàvem a beure quelcom. I pel camí, sempre sorgien temes de què parlar que anaven canviant constantment.

 

  1. Com era la vostra relació durant les trobades? Cordial, distesa, seriosa, tipus “classe”? Va anar canviant amb el temps?

Pilar: La nostra relació va ser sempre molt espontània i cordial. Com ja he dit abans, podíem parlar de qualsevol tema; ara ja som com amics d’aquells de tota la vida. 

Recordo que quan estava fent els preparatius per al meu casament a Lima, li explicava tots els imprevistos i tot el que sortia malament: des del fet que vaig quedar-me sense vestit dos mesos abans del casament fins a la pèrdua de tots el documents importants al servei de correus de Lima, i de com la meva parella i jo perseguíem tots junts el mossèn del poble perquè ens els tornés a fer.

Joan: Al principi era cordial, i després, de seguida, pel caràcter obert i pel sentit de l’humor de la Pilar, que espero que no perdi mai, les converses eren cada cop més espontànies, fluides i sinceres.

 

  1. Pilar, més enllà de les trobades amb en Joan, tenies oportunitat de practicar el català? Recordaves paraules o consells que ell  t’havia donat? Podies aplicar-los a la feina?

Més enllà de parlar amb en Joan, a la feina vaig començar a parlar en català, vaig deixar-me anar a poc a poc.  Em va costar molt al principi, perquè és complicat parlar de temes mèdics amb els pacients i amb les seves famílies, però em feia entendre. Recordo que una vegada una pacient em va preguntar si era de Lleida pel meu accent i vaig riure molt quan em va dir això.

I, és clar, també practicava català amb els meus companys de classe. Sí que alguns consells del Joan em servien molt, ja que de vegades confonia els temps verbals del passat i ell m'ajudava a corregir-ho, o també algunes expressions que m'inventava i ell m'ensenyava com eren correctament en català. 

En Joan em va ajudar a deixar-me anar no només a la feina, sinó a la vida quotidiana. Al principi em sentia una mica acomplexada per la limitació del vocabulari, per la meva pronunciació..., però a poc a poc tot anava sent més natural, encara que de vegades em sortien paraules en castellà sense que me n’adonés, però el Joan em corregia ràpidament.

Ara, ja no tinc por d'equivocar-me i el català surt amb més fluïdesa; a vegades, fins i tot, ja penso en català i no tradueixo del castellà. Jo crec que quan passa això, és que has aconseguit adoptar la llengua adequadament i que te l’has feta teva.     

 

  1. Qui aprèn més, l’aprenent del voluntari o el voluntari de l’aprenent?

Pilar: En la meva opinió, tots dos aprenem l’un de l'altre, en Joan, per exemple, va aprendre els noms dels ossos de l’avantbraç, i no se n'oblidarà mai (riu). 

Joan: En qüestió lingüística, naturalment aprèn més l’aprenent. Pel que fa a aspectes culturals, entorn familiar, ocupació, etc., l’aprenentatge és recíproc. Normalment l’aprenent és el que ha d’esforçar-se a explicar-ho en català, però el voluntari s’ha d’esforçar per ajudar-lo, i és clar, també aprèn coses!

 

  1. Heu fet servir algun material de suport?

Pilar: En realitat, vaig guardar el material de suport a casa meva, però el vaig endreçar tan bé, que no el vaig trobar fins els últims cursos de català. De totes maneres, vaig revisar-lo i em va agradar molt i realment penso que facilita la comunicació, sobretot al començament de la relació entre aprenent i voluntari.

Joan: No predeterminat. No calia. Sempre hi havia un motiu de conversa: la notícia del dia, una anècdota personal, records de la infantesa, fets curiosos viscuts, etc.

 

  1. Creieu que el Voluntariat és només un intercanvi lingüístic o podem dir que també és un intercanvi cultural?

Pilar: Jo crec que el Voluntariat és un intercanvi lingüístic i cultural alhora. A més de català, jo vaig aprendre una mica de la història de Montornès, dels costums de Catalunya i de com era el poble abans... i en Joan ara sap una mica més sobre Lima i Perú.  

Joan: Jo penso que mitjançant l’intercanvi cultural s’arriba a un intercanvi lingüístic. Cada indret o detall que sorgia pel camí durant les passejades era tema de conversa. Per exemple, quan veiem les plantes i hortalisses dels sembrats, comentàvem com es deien, com es pronunciaven... De fet, potser sé més coses del Perú per la meva jove, que és peruana, que per la Pilar. Però, sí, ella m’explicava com era el seu entorn al seu país, i fins i tot guardo algun present de la cultura peruana que ella m’ha dut com a obsequi.

 

  1. Us ha passat alguna anècdota divertida en alguna trobada?

Pilar: Sí que recordo una anècdota: a Montornès moltes persones coneixen en Joan; una vegada vam entrar a l’hort d'un amic seu i l’home em va regalar pastanagues i, a més a més, em va ensenyar tot l’hort! “Quina gent més agradable!”, vaig pensar (riu). Un altre dia, caminant vaig torçar-me el turmell; en Joan, pobre, es va preocupar molt per mi i no sabia què fer; sort que va ser molt lleu! 

Joan: A cada trobada sempre sorgia alguna anècdota més o menys rellevant, però la que recordo més, però que ella no la sap (perquè em vaig reprimir i no vaig acabar de fer el que pensava fer), va ser una vegada que caminàvem per un passeig i ens vàrem trobar un eriçó viu al mig del camí; jo el vaig agafar i ella s’hi va acostar a mirar-lo amb la intenció de tocar-lo amb el dit, i quan vaig voler acostar-li a la cara per fer-li un ensurt, es varen apropar dues persones més encuriosides; en no conèixer-les em vaig reprimir i vaig quedar-me amb les ganes de fer l’ensurt a la Pilar (riu).

 

  1. Joan, què li diries a algú que s’està rumiant fer de voluntari per acabar-lo d’engrescar?

Li diria que les trobades periòdiques que es fan amb un aprenent de català no són un sacrifici ni un avorriment, que són un guany, fins i tot un exercici de diversió, com un joc. S’ha de tenir present que l’aprenent vol estudiar català per saber-lo parlar i per voluntat pròpia, sense imposicions i amb l’objectiu d’integrar-se en la cultura catalana. Davant d’aquesta actitud tan positiva, hem d’ésser audaços i tenir ànims per ajudar, transmetent el que sabem a aquestes persones que venen de cultures i parles diferents.

Voldria afegir que sento afecte pels 5 aprenents que m’han assignat durant aquests anys; cada un d’ells té un caràcter diferent i de cada un d’ells he après alguna cosa nova. Segur que ells han après alguna cosa de mi i ara formo part de la seva vida i de la seva experiència.  

 

  1. Pilar, què li diries a algú que no s’acaba de decidir a apuntar-se per fer d’aprenent?

Jo li diria que és una experiència molt interessant i enriquidora en tots els sentits, sobretot si paral·lelament fas un curs de català al mateix poble. És una manera d’apropar-te més al català i perdre la por a parlar-lo, encara que al principi tinguis una pronunciació "difícil" (riu) .

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
21/09/2017

Som de Vilanova i la Geltrú. Som dos vells coneguts. El nostres fills eren companys de classe des de P3. Fins i tot van anar uns quants anys de parella a la Comparsa, la festassa del diumenge de Carnaval a Vilanova, en què les noies vesteixen els tradicionals mantons de Manil·la i els nois es posen les barretines i omplen els mocadors de fer farcells de caramels per llençar-los pels carrers i les places de Vilanova tot saltant al ritme de les músiques de les bandes o de les xarangues que acompanyen les diferents entitats que surten aquest dia. Quins records més dolços! La vida és com un mocador, quan menys t'ho esperes et retrobes, i aquesta vegada gràcies al Voluntariat per la llengua (VxL).

Jo, en Pedro, fa una mica més de dos anys que vaig decidir d’apuntar-me als cursos de català que organitza el Servei de Català del Centre de Normalització Lingüística de l’Alt Penedès i el Garraf. I també vaig participar en les diferents activitats que es fan durant el curs: presentacions de llibres, sortides, visites culturals, xerrades... N’hi ha moltes, però n’hi ha una que és especial. Un dia, a classe, ens van parlar del VxL i em va semblar que seria una bona idea apuntar-m’hi per agafar més seguretat a l’hora de parlar el català .

El meu voluntari lingüístic va ser el Rafel i què voleu que us digui!, tot i que ja ens coneixíem, em va fer molta il·lusió que ara fos la meva parella lingüística! Ell és una persona molt coneguda per tots els vilanovins. Fa prop de deu anys que fa de voluntari i ja ha tingut més de catorze parelles. Quanta gent ha passat pel seu costat!

Ens veiem quasi cada setmana. Parlem de tot. Passegem per tota la ciutat i aprofitem qualsevol oportunitat per parlar del nostre tema principal: la història, concretament la de la nostra vila. Qualsevol racó ens ofereix un motiu de conversa històrica: el nom d’un carrer, d’una plaça, un monument, un edifici, un establiment, un ofici, el mercat… En fi, amb el VxL fem passejades i converses per conèixer les nostres arrels!

El nostre desig és que us animeu i participeu en el VxL. No us en penedireu!

Publicat per editorvxl
07/09/2017

Per què vas decidir inscriure't al Voluntariat per la llengua?

Sempre he considerat que les persones de qualsevol país, en aquest cas Catalunya, tenim l'obligació de conservar la nostra llengua i més quan aquesta ha estat i està maltractada. Vaig conèixer el programa del Voluntariat per la llengua quan les meves circumstàncies laborals i familiars estaven canviant. Anava concloent obligacions i disposava de més temps lliure. Així que vaig pensar en aportar un gra de sorra des d'un nou àmbit.

Com definiries l'experiència de ser voluntària?

Ha estat i és un plaer per a mi. M'ha permès conèixer unes persones excel·lents. Hi he après tantes coses... Desitjo haver transmès respecte i estimació a la nostra llengua.

A banda de tenir parelles lingüístiques dins del programa ordinari, des de fa un temps condueixes un grup de conversa a la Fundació Ramon Noguera. Explica'ns què feu.

Ja fa dos cursos que "treballo" amb els nois i noies de Ramon Noguera. Hem compartit diversos grups de conversa. Hem tractat temes que a ells els interessen: els vehicles, les festes de Nadal, les catifes, els pistolers, l'amor. Diversos contes... (No us preocupi aquesta amalgama de títols, ha funcionat bé!). Aquest curs hem organitzat un nou grup que s'ha dedicat amb cos i ànima a la redacció i edició d'una revista "N T Llagostera", de la qual n'hem editat quatre números.

Què t'ha aportat fer de voluntària en una Fundació com la Ramon Noguera?

No trobo la paraula exacta per qualificar què m'ha aportat: sentiment de poder ser útil a la nostra societat? Viure el concepte respecte de persones amb discapacitats? Sentir-me acollida i estimada pel grup. Fa dos anys dins el programa del Voluntariat per la llengua em vàreu demanar si em veuria en cor de fer un grup de conversa amb els nois i noies del taller de la Fundació Ramon Noguera. Em va agradar molt la idea. Inicialment havia de fer 10 trobades com a parella lingüística de dues persones. D'aquí n'ha esdevingut un voluntariat doble: com a parella lingüística en el programa general i com a conductora d'un grup de conversa a la Ramon Noguera.

Recomanaries el Voluntariat per la llengua?

Per tot el que us he explicat, és evident que sí!

Publicat per editorvxl
07/09/2017

En Pascal és un aprenent de Platja d'Aro, d'origen belga, que va arribar el 2014. Va estudiar B1, B2 i B3 i ara ja està a punt d'acabar l'Elemental 3. Porta el Club de Senderisme del Centre l'Avenir Fanalenc de Platja d'Aro. Fa de guia i organitza visites en català. Ens ha volgut deixar testimoni del seu pas pel programa Voluntariat per la llengua, a través d'una entrevista.

Quan i per què et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?

Des de novembre de 2015 per practicar català, perquè cada vegada que volia parlar amb un català, continuava en castellà per facilitar-me les coses. He de dir que un voluntari ha de tenir molta paciència amb el seu aprenent.

Què t'ha semblat l'experiència?

Molt bona, però veig que l'aprenent rep molt i no pot donar gaire a canvi. També m'agradaria ser voluntari si em necessita algú per al francès, per exemple.

Quina relació has tingut amb en Salvador, el teu voluntari?

Amb en Salvador vam connectar de seguida perquè compartíem molts temes i la curiositat pel món de les pedres. Al principi estàvem molt tímids; recordo la nostra primera trobada amb una beguda al Centre Cívic, però cada vegada vam anar trobant més temes en comú. Quina pena que s'hagi traslladat a Barcelona!

Quines activitats heu fet?

Anar a fer una cervesa; dinar; nedar a Sa Conca; visitar un museu de Palafrugell; caminar; anar amb les motos de trial; descobrir dòlmens, menhirs, coves, masos...

Com és que has començat a fer les rutes del CAF (Centre l'Avenir Fanalenc)?

M'encanta descobrir el patrimoni. Després d'haver participat en alguns passejos dirigits i organitzats per l'Ajuntament de Santa Cristina, em vaig adonar que no hi havia la possibilitat a Platja d'Aro. Després d'haver organitzat algunes trobades de motocicletes (offroadcostabrava) amb en Quim Porta, coordinador d'Esports, em va presentar en Lluís Boix, president del CAF. Vam començar a l'abril i vam presentar una caminada per mes.

Publicat per editorvxl
05/09/2017

Fa calor a Santa Coloma de Gramenet i per això l’Ònia ha portat les seves dues aprenentes a un bar a prendre orxata. Aprofita l’ocasió per explicar una història sobre la beguda: una princesa va arribar a València amb molta set i allà li van donar orxata. Després de beure-la, va preguntar “Això és aigua?” i la resposta va ser “Això és or, xata”... la Tiana, andalusa, sí que ha entès la broma, però l’Iva, txeca, necessita una mica més d’explicació.

 

La Tiana i l’Iva es van apuntar com a aprenentes al VxL perquè no trobaven al seu entorn gent amb qui practicar català i esperaven així guanyar confiança i sentir-se parlant en català; en canvi, l’Ònia va apuntar un estiu la seva mare al programa i, ja que hi era, també s’hi va apuntar; a més, ja tenia experiència a l’hora d’aprendre idiomes i pensa que una llengua s’aprèn posant-la en pràctica i no només davant d’un professor.

 

A les seves trobades expliquen que sobretot han rigut molt, però també han aprofitat per comentar els temes que tractaven a les classes de català o d’històries de la vida, com diuen elles, tot i que ara ja estan parlant dels plans per a les setmanes de vacances mentre acaben les orxates. 

Publicat per editorvxl
05/09/2017

La Mireia va començar a fer de voluntària lingüística a Cerdanyola al novembre passat i fins ara ha continuat amb la Rita, la seva aprenenta. És una de les parelles d’aquest estiu. Han decidit continuar veient-se i practicar el català encara que faci calor.

Ens han fet cinc cèntims de com els ha anat tot plegat:

Mireia: Ser voluntària per la llengua omple

La idea de ser voluntària per la llengua va sorgir quan el meu professor del curs de suficiència de català del CPLN, el Jordi Bonet, em va oferir aquesta possibilitat.
M'ho vaig rumiar ràpidament: “ I tant que sí! Dedicar una hora setmanal a parlar en català amb algú que no coneixia em va semblar una bona idea.” I no me’n penedeixo gens! Tot al contrari.

La meva experiència amb la Rita ha estat tan bona que vull continuar fent aquesta tasca. Reconec que em fa sentir bé ser útil.

Amb la Rita ha estat molt fàcil encaixar. Ella no havia parlat abans en català encara que en tenia bastants coneixements, i a més a més ha estat fent el curs elemental i hi ha posat moltes ganes. Tenim aficions en comú i una mateixa manera de veure la vida amb la qual cosa la conversa surt d’una manera natural i n’aprenem molt, les dues . Quedem gairebé cada divendres per fer una passejada i un cafetó. Encara que és estiu ens continuem veient. La calor no es fa por!

Rita:

Un dia qualsevol amb la meva voluntària

Normalment anem a caminar i a parlar al Parc de Collserola, i una estona després anem a fer un cafè al forn de pa Granier del carrer de Sant Martí per acomiadar-nos fins al divendres proper.

Aquest dia qualsevol és com cada dia que he passat amb la meva voluntària Mireia, i ha estat una experiència molt satisfactòria, no només pel fet de poder practicar l'idioma sinó per la grata satisfacció personal d'haver conegut una voluntària que és una gran persona i que m’enriqueix en tots els aspectes.
No m'agradaria canviar de voluntària.

Publicat per editorvxl
10/08/2017

L'Aurora i l'Ana han format parella lingüística al llarg de l'últim any acadèmic a Sant Joan Despí. Des del novembre fins al mes de juny han quedat setmanalment i l'últim dia van enviar-nos aquesta fotografia. 

On vau trobar-vos el primer dia?

A la porta de la Biblioteca Mercè Rodoreda de Sant Joan Despí.

Va ser difícil trencar el gel? De què vau parlar?

No va ser gens difícil trencar el gel, ens vam presentar i de seguida vam iniciar una conversa sobre nosaltres mateixes, per conèixer-nos millor.

Quedàveu sempre al mateix lloc?

Si, com que la biblioteca ens queda a la vora de casa quedàvem allà.

Era senzill conversar i sentir-vos en llocs on hi hagués més gent?

Normalment passejàvem mentre parlàvem, si algun dia feia mal temps o massa fred anàvem a una cafeteria i allí costava més sentir-nos.

Heu participat juntes en activitats en què hi participaven més persones?

Vam anar a la presentaciò d'un llibre sobre la Montserrat Roig i en alguna ocasió si trobàvem una amistat ampliàvem la conversa amb altres persones.

Els temes dels que xerràveu han anat evolucionant al llarg dels mesos? 

Els temes que hem tractat han estat variats i han evolucionat de manera que cada vegada la conversa era més fluïda.

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
11/07/2017

Des que va començar el programa del VxL, a Canovelles s’han fet 286 parelles lingüístiques. Us en presentem una: la Susana i l’Ikram que han estat parella durant aquest darrer curs.

La Susanna va venir a oferir-se com a voluntària a l‘Oficina de Català de Canovelles. Ens va conèixer arran de la difusió del programa que vam fer en una entitat de què és sòcia. Ella destaca del programa que “és fàcil”,  perquè només es tracta de xerrar, i a ella li agrada molt xerrar, i perquè “t’hi pots adaptar”. Diu: “de vegades perdem una hora sense fer res i amb el VxL, en canvi, la guanyem!” També pensa que és molt fàcil criticar i no fer res “queixar-nos és gratuït, però si fas VxL contribueixes a millorar la societat”.

L’Ikram ha tingut altres parelles lingüístiques. I ens explica la seva experiència amb l’Aida, la Núria i la Mina: “Totes estaven molt per mi; agraeixo com es posaven a la meva disposició, s’adaptaven i m’ajudaven, cada una a la seva manera. Amb l’Aida, fèiem intercanvi perquè ella estava molt interessada en aprendre coses de la meva cultura. La Núria conduïa un grup i amb ella en vaig aprendre molt: ens feia llegir textos i poemes i ens explicava expressions com això rai! que em va fer molta gràcia... Amb la Mina xerràvem en català, però com que ella també és d’origen àrab de vegades canviàvem de llengua per fer les explicacions. Amb la Susana, hem tingut xerrades molt espontànies: llegim el diari, escoltem cançons, m’ha ajudat a preparar la prova... I hem rigut molt com quan em va ensenyar l’expressió tocats de l’ala. O quan ella se sorprèn de les coses que jo li explico de la meva cultura...” I tornen a riure explicant-me anècdotes que han compartit.

Del desembre al maig, aquesta parella ha fet més de les 10 trobades pactades, ben bé el doble, ja que sovint quedaven 2 cops per setmana. Com que em sembla que s’han fet molt amigues, els proposo un joc per veure què en saben l’una de l’altra; s’hi avenen de seguida i els passo un test que he elaborat per a elles. És una enquesta de deu preguntes amb les quals hauran de demostrar si s’han conegut prou durant aquestes trobades. S’hi posen ben concentrades, però a l’hora de comprovar les respostes tornen a riure a cor que vols! I és que l’Ikram no entén que la Susana no hagi posat que el sushi  és el seu plat preferit (ella havia posat que tot en general, però especialment les postres): “Si em vas dir que cada dimarts anàveu a sopar sushi perquè a tu t’agrada molt!” En canvi, sí que ha sabut dir el color que més li agrada a la Susana: el blau! La Susana ha encertat que l’Ikram voldria viatjar a Tànger a l’estiu, que és més de ciències que de lletres i que li agrada el menjar saludable.

Totes dues han coincidit a dir que han parlat absolutament de tot, que no han tingut cap tema tabú:  “De fet hem parlat de tot el que hem volgut, oi?” apunta la Susana. I l’Ikram afirma que han tocat tot tipus de qüestions socials, polítiques, culturals i religioses.

Quan ens acomiadem, la Susana em diu: “Amb l’Ikram ja ens anirem veient, però compta amb mi per a la propera edició!”

I tant que ho faré!

Cristina Puig, tècnica de Normalització Lingüística de l'Oficina de Català de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental).

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
03/07/2017
,

La Rosa és voluntària lingüística de Cerdanyola des de fa gairebé set anys i, al llarg d’aquests anys, ha format parella lingüística amb 9 persones. És una persona molt activa i sempre disposada a participar en totes les activitats. Avui ens explica una mica la seva experiència:

“Hola a tothom! Ja fa uns anys que sóc voluntària i he estat de sort amb els aprenents i les aprenentes que he tingut; de procedències molt diverses: de Cuba, de Tanzània, d’Equador i de diversos llocs d’Espanya, amb  tots he establert una relació d'amistat i n’he après molt coses.  Aquestes persones t’expliquen la seva vida, les seves inquietuds, i la majoria de vegades són històries molt difícils i veus que nosaltres tenim una vida molt diferent.

Aquest curs ha estat molt mogut i entretingut. Amb els meus aprenents, la Maria i el Francisco, vam ser jurat del Carnestoltes de Cerdanyola del Vallès, com a representants del Voluntariat per la llengua, i ens ho vam passar molt bé. I per Sant Jordi vaig llegir al Parlament de Catalunya celebrant l'any Bertrana juntament amb voluntaris de Ripollet i de Barberà del Vallès. Allà hi érem nosaltres, amb personalitats de la cultura i de la política del nostre país, i, per casualitat també vaig sortir a les notícies de TV3.

Bé, tot plegat és una bona experiència i us animo a tots a participar-hi.”

Rosa Frisach, voluntària del VxL del Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès (Centre de Normalització Lingüística Vallès Occidental 3)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:
27/06/2017

 

Ens trobem ja fa més d’un any. A començament d’aquest any vam arribar a la tercera i última sèrie de trobades. Ens continuem trobant i passant-ho molt bé. Xerrem de qualsevol cosa, però sobretot ha estat el món de la cervesa artesana el tema que ens ha donat més joc.

Jo, Thomas, sóc un noi alemany i ja fa dotze anys que visc a Vilanova i la Geltrú. Vaig començar a estudiar un curs de català i em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua, perquè em va semblar una bona idea practicar el català fora de l’aula. Així va ser com vaig conèixer el Jordi, la meva parella lingüística. Abans de trobar el Jordi no parlava català amb els meus amics. Les converses amb el Jordi han estat molt enriquidores. D’entrada perquè acostumem a quedar en una cerveseria artesana i les comencem brindant. Amb el Jordi, des del començament, van tenir bones converses i va haver molt bon ambient. Aquesta pràctica setmanal ha fet créixer la meva seguretat, com l’escuma de la cervesa. Noto el canvi i començo a parlar també amb altres persones en català.

Jo, Jordi, sóc voluntari vilanoví i ja havia tingut altres parelles lingüístiques amb persones de tot el món. Amb el Thomas vam connectar de seguida perquè compartíem molts temes i la curiositat pel món de les cerveses artesanals. Les trobades del Voluntariat per la llengua van molt bé perquè l’aprenent té una persona de referència que l’acompanya i l’ajuda en el procés de parlar el català amb més fluïdesa. El compromís és només parlar en català. Això fa sentir més seguretat a l’aprenent i també aconsegueix canviar el “xip” a altres persones perquè incorporin el català amb naturalitat. De fet els ingredients del programa són ben artesanals, com els de la cervesa: es pren de gust i hi ha bon ambient. Tot plegat ajuda a incrementar i reforçar la normalitat i l’ús social del català.

El Thomas i el Jordi us recomanem el VxL com una pràctica més natural d’aprenentatge lingüístic i cultural.

Jordi Pujol i Fauquer (voluntari) i Thomas Etzkorn (aprenent), parella lingüística del VxL del Servei de Català del Garraf i de Vilanova i la Geltrú (del Centre de Normalització Lingüística de l'Alt Penedès i el Garraf)

Publicat per editorvxl
Etiquetes:

Pàgines

Subscriure a Voluntariat per la llengua - Bloc

Voluntariat per la llengua

Voluntariat per la llengua (VxL) és un programa impulsat per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i gestionat territorialment pel Consorci per a la Normalització Lingüística. El programa facilita que les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo, el puguin practicar en un context real i distès i que les que el parlen habitualment no canviïn de llengua innecessàriament. Voluntariat per la llengua s’adreça només a persones majors d’edat. Els participants poden triar entre la modalitat presencial o la modalitat virtual. El compromís mínim de participació és de 10 hores: una hora a la setmana, durant 10 setmanes. A partir de les inscripcions, es formen les parelles lingüístiques, tenint en compte els horaris disponibles i les afinitats dels inscrits.

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 
 

separador de seccions

separador de seccions

Si vols llançar-te a parlar català i el vols practicar de forma natural i distesa
Apunta’t al Voluntariat per la llengua!