En Ramon Altimira és montornesenc de tota la vida i s’estima molt el seu poble. És un activista de la cultura popular i sempre ha estat implicat en entitats festives. L’any 1989 va ser l’impulsor de la colla gegantera del municipi i en l’actualitat participa especialment en l’entitat Ball de Diables de Montornès. També és membre de Lleure Montornès, l’associació excursionista del poble, i participa activament en les tertúlies de memòria històrica del municipi que organitza la Biblioteca Municipal.
El seu amor per la cultura i el folklore popular l’han dut també a muntar un programa de ràdio: “La mare dels ous”, que se centra en l'actualitat de la cultura i la música popular i que condueixen ell i el seu amic Toni Cid. El programa s’emet quinzenalment els divendres a les 19 h.
Hem quedat amb en Ramon al Casal de Cultura i li hem fet algunes preguntes sobre el Voluntariat per la llengua (VxL).
Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?
Com que soc assidu del Casal de Cultura ja sabia que hi havia l’Oficina de Català (OC) i veia les tasques que feia, per això vaig tenir coneixement del programa. No vaig fer-me voluntari abans perquè volia esperar a jubilar-me per tenir més temps lliure. Així que, de seguida que em vaig jubilar, m’hi vaig apuntar.
Per què t’hi vas apuntar?
Perquè realment em preocupa molt el tema de la llengua i últimament es parla molt menys. Així que vaig pensar que apuntar-me al VxL era una manera d’aportar el meu granet de sorra. Parlar amb algú que hagi vingut de fora, o algú que sigui d’aquí però que parli poc català i el vulgui aprendre, és una manera de donar vida a la llengua.
Hi ha situacions que veig molt difícils de solucionar com és el cas de l’entitat on participo, en què cada vegada es parla més castellà. Ja intento de fer didàctica, ho dic, els ho comento..., però, tot i que amb mi parlen en català, entre ells utilitzen el castellà. Aquest és el gran problema, i això ho he vist a moltes entitats de Montornès i va a més, i ho estic notant també al carrer. Per això em mouen les ganes de col·laborar i fer alguna cosa al respecte.
Com que ets un voluntari relativament nou, només has tingut de moment una parella lingüística, la Conxi. Què és el que acostumàveu a fer quan us trobàveu?
Amb la Conxi ens coneixíem de poble i havíem coincidit en un curs de fotografia. Ella em va proposar de caminar i a mi em va anar perfecte, perquè era una hora en què, mentre anàvem xerrant, anàvem caminant i per tant fèiem dues coses molt positives: mantenir la forma física i parlar en català. La Conxi està molt acostumada a caminar i jo també, i encara que no caminàvem gaire de pressa, déu-n’hi-do l’exercici que fèiem. Crec que això és perfecte, millor que no estar durant una hora en un bar o en una plaça asseguts. Al final ja controlàvem tan bé el temps que sabíem on havíem d’anar i quan havíem de començar a tornar perquè la trobada durés una hora.
Alguna anècdota arran de les trobades?
Res especial, de vegades algunes persones que trobàvem quan caminàvem se sorprenien de veure’ns junts. La gent que et coneix no et relaciona amb la persona amb qui vas, perquè som d’àmbits diferents. Alguns preguntaven “On aneu?” i jo els deia “Estem parlant català, que soc el seu voluntari!”
Com t’ha anat l’experiència?
Jo la valoro molt positivament. El que no sé és si la meva aprenenta, fora de les trobades, parla o no català. Ella em comenta que s’atreveix a les botigues i aquí, al Casal de Cultura.
Recomanaries el programa Voluntariat per la llengua?
I tant! El recomano! De fet l’he recomanat a dues persones que ara són voluntaris: en Carles i en Marc. Ens coneixem del grup excursionista Lleure i xerrant va sorgir el tema i els vaig explicar una mica en què consistia el Voluntariat. Com que també els preocupa el tema de la llengua, no va fer falta insistir-los gaire i no va costar de convèncer-los.
Moltes gràcies, Ramon!
M. Reyes Barragan, VxL de l’OC de Montornès (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari