La Gladys és alumna dels cursos de català per a adults del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i aprenenta del Voluntariat per la llengua (VxL). La Montserrat li fa de voluntària. Totes dues coincideixen a dir que apuntar-se al VxL val molt la pena.
Són parella lingüística des del setembre i tot i que es troben a Mollet del Vallès, la Gladys viu a Granollers i la Montserrat, a Martorelles.
Per què us heu apuntat al Voluntariat per la llengua?
Montserrat (voluntària): Jo ja havia fet de voluntària lingüística quan vivia a Barcelona i ara he continuat fent de voluntària perquè m’agrada molt la idea. Tinc molta estima pel català, em sento molt bé fent de voluntària del VxL i això em permet conèixer gent, relacionar-me i aprendre molt, també.
Gladys (aprenenta): En el meu cas, perquè identifico el català amb la meva llengua. Paraguai, el meu país, és bilingüe. Jo parlo guaraní, castellà i també tinc el portuguès, perquè la ciutat on he viscut és a la frontera del Brasil: Ciudad del Este. És un país multicultural.
Jo vull aprendre a parlar català bé. Ara he acabat el curs Elemental 1 i estic a punt de començar l’Elemental 2. Tinc un grup molt bonic a l'aula.
Què us ha aportat el VxL? Teniu alguna anècdota per compartir?
Gladys (apr.): Vols que t’expliqui què em va passar el dia de l’examen oral del curs Elemental 1? Estava molt i molt nerviosa. Se m’escapaven totes les paraules i jo volia posposar el meu torn al final. Just a l’hora que em tocava la meva intervenció em va trucar la meva voluntària per equivocació. La professora me’l va deixar agafar i va ser molt positiu, perquè em va transmetre calma i moltíssima seguretat.
Montserrat (vol.): En el meu cas és curiós. M’agrada molt la llengua i amb la Gladys ens hem entès de seguida. Tenim sintonia. Ha vingut a casa, ha conegut el nostre petit món, la casa de pagès, on visc, hem anat al bosc…
Gladys (apr.): Em va convidar a tastar l’escudella i he conegut la seva tieta de 97 anys i el seu nebot. El nebot té amics del meu país perquè juguen junts a futbol. El cas de la tieta va ser molt bo, perquè em va parlar en castellà, però com que no en sap…
Montserrat (vol.): Em va sorprendre molt que la tieta parlès en castellà a la Gladys. Li vam dir: “Tieta, què fa?”
Gladys (apr.): Jo he après moltes paraules que són molt d’aquí. El VxL em va molt bé per practicar i perfeccionar.
Montserrat (vol.): Jo també aprenc coses de tu.
Hi ha alguna paraula en guaraní que s’assembli en català?
Gladys (apr.): Sí, “amunt”. “Amunt” en guaraní vol dir que un tema ha marxat volant, per exemple: “els diners, amunt!”
Parles guaraní?
Gladys (apr.): A casa el parlem. És la mateixa història que aquí a Catalunya. Durant la dictadura el guaraní estava prohibit. Hi ha gent que els sembla que parlar guaraní és despectiu.
El guaraní és la llengua oficial de Paraguai i és una assignatura obligatòria a les escoles i a la universitat. A través de Mercosur també es pot aprendre guaraní. Penseu que durant la guerra aquesta llengua era una arma per defensar-se dels enemics, ja que era com parlar en clau.
Montserrat (vol.): Això també passa amb el català. Tot i que el català és molt ric, sembla que ara entre els joves no té prou prestigi. Entre tots hem de trobar més estímuls per parlar-lo.
Per què recomanaríeu a la gent formar part d'una parella lingüística del VxL?
Montserrat i Gladys: Perquè és enriquidor, “agafes” cultura i coneixements, fas amistat i és molt positiu en tots els sentits.
Montserrat Compte i Gladys Diaz, parella lingüística del VxL del Servei Local de Català de Mollet (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari