En Pep i la Shirley són una de les parelles lingüístiques del Voluntariat per la llengua (VxL) de Canovelles. Els demanem per la seva experiència en el programa.
- Com vau conèixer el VxL?
Shirley (aprenenta): Estava interessada a fer algun curs de català per millorar el meu nivell i acreditar-ne els coneixements, però per horaris no podia assistir-ne a cap. La Montse, de l’Oficina de Català (OC) de Canovelles, va comentar-me que existia la possibilitat de tenir una parella lingüística i vaig inscriure'm-hi.
Pep (voluntari): Mentre feia un curs per aconseguir el nivell C1 de català, vaig conèixer una voluntària del VxL que va fer de parella lingüística a una altra companya de curs. Vaig preguntar a la Montse de què es tractava el VxL i les parelles lingüístiques i vaig oferir-me com a voluntari. De seguida va posar-me en contacte amb el meu primer aprenent, en Drame, un alumne de la Montse que volia poder parlar en català amb algú, ja que en el seu entorn ningú el parlava.
- Per què us hi vas apuntar?
Shirley (apr.): Sobretot per qüestions de feina. Necessitava millorar el meu nivell parlat de català.
Pep (vol.): Em va semblar important poder ajudar persones que volien aprendre català i que no tenien la possibilitat de parlar-lo amb ningú fora de les aules dels cursos que feien. La llengua s’ha de parlar i ells no tenen la possibilitat de fer-ho.
- Què acostumeu a fer quan us trobeu?
Shirley (apr.): Normalment, ens trobem per berenar els divendres i parlem de temes familiars, laborals, personals… Això permet anar corregint errades en expressions o bé ensenyar determinats conceptes.
Pep (vol.): La Shirley és molt curiosa i té molt interès per saber com s’escriuen moltes de les expressions que li ensenyo. De vegades pot arribar a posar-me en verdaderes dificultats quan pregunta sobre l’ús dels temps verbals o la substitució pronominal. Jo sempre responc amb la frase: “Això… a veure com t’ho explico…”, perquè vol sempre una resposta. Ha, ha, ha!
- Alguna anècdota arran de les trobades?
Shirley (apr.): En Pep era client d’una botiga on treballava i on parlàvem en castellà. Ens va sorprendre aquest fet, però ens vam comprometre a parlar en català malgrat que sempre havíem parlat en castellà.
Pep (vol.): Una cosa divertida va ser que a la cafeteria on berenem, hi treballa una noia que es diu Karina. Ella i jo parlàvem sempre en català. De fet, jo estava convençut que era la seva llengua d’ús habitual. Després d’explicar-li que fèiem una mena de speaking en català, vaig demanar-li que s’adrecés a la Shirley en català. Bé, doncs resulta que la Karina és d’origen xilè i va felicitar-nos per la iniciativa. Jo vaig quedar de pasta de moniato.
- Quantes parelles lingüístiques heu tingut?
Shirley (apr.): En Pep és la meva primera parella lingüística.
Pep (vol.): La Shirley és la meva segona parella del VxL.
- Com us ha anat l’experiència?
Shirley (apr.): De moment és molt divertit. Riem molt i faig pensar molt en Pep amb les meves preguntes. S’emporta feina a casa.
Pep (vol.): Per a mi és molt gratificant veure l’interès dels aprenents i com estan de motivats i conscienciats respecte a les dificultats de l’ús del català com a llengua habitual al carrer.
- Recomanaríeu el programa Voluntariat per la llengua?
Shirley (apr.): Completament. El recomano molt.
Pep (vol.): El recomano de tot cor. Personalment, és una feina molt gratificant.
VxL de l'OC de Canovelles (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari