En Ramon i l’Àngel es troben els dilluns al matí per fer un cafè i comentar notícies o històries. Aquesta rutina els ha generat una bona amistat.
En Ramon és un voluntari del Voluntariat per la llengua (VxL), jubilat de no fa gaire, de Montmeló, que ja ha tingut 3 parelles lingüístiques més (dues aprenentes, una xilena i una peruana, un aprenent nigerià) i ara l’Àngel. És amb ell amb qui reconeix que pot mantenir una conversa en català perquè l’Àngel s’esforça a aprendre la llengua i d’ell n’ha après molt, perquè malgrat que el seu aprenent és de fora de Catalunya, s’ha adaptat i s’ha integrat magníficament com si fos de tota la vida del poble. També reconeix que el fet de no ensenyar català, sinó parlar-lo normal, de forma col·loquial amb algú que s’expressa correctament en català el fa sentir còmode.
L’Àngel és de Lleó, li agrada parlar català i en Ramon és la seva tercera parella lingüística, amb qui s’ha deixat anar a l’hora de parlar català. Amb ell s’ha decidit a parlar la llengua, ampliar vocabulari i ja no s’atura a l’hora de triar una llengua o una altra, fins al punt que ni s’adona quan va al teatre o mira una pel·lícula si la llengua de comunicació és en català o en castellà. Ara no tria, no fa distinció; ha aconseguit un equilibri entre les dues llengües. Reconeix que és una riquesa aprofundir en els coneixements de cada llengua. També creu que podent adquirir les dues llengües, tant el català com el castellà, és una ximpleria limitar-te a una sola llengua.
En Ramon sempre porta la seva llibreteta del VxL per prendre nota, per compartir paraules entre tots dos, per explicar dubtes. Ambdós busquen i remenen per Google quan es troben amb algun entrebanc, quan no estan segurs de la traducció del castellà al català d’algun mot.
De vegades ens pensem que hi ha poca gent que parla català, que n’hi ha molta que fa més ús del castellà que no pas del català, però l’Àngel veu el got mig ple, tot suma. Ell creu que si ens centrem en les mancances no ens adonem de la gran feina que s’està fent arreu de Catalunya a través del VxL.
En poques paraules, hem de veure que tota pedra fa paret, per tant el fet d’aconseguir que molts aprenents i aprenentes s’animin a parlar en català i a mantenir la conversa sense canviar de llengua ja té un gran valor.
VxL de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari