Em dic Tània i em vaig fer aprenenta del VxL perquè volia millorar el meu nivell de català. Visc en un poble petit de la província de Tarragona i aviat m'havia de presentar a una prova oficial. Vaig triar la modalitat virtual per la flexibilitat d'horaris però sobretot per la distància.
La meva primera voluntària del VxL es diu Txell, una dona sabadellenca fabulosa. El meu segon voluntari es diu Jordi, un senyor jubilat sabadellenc molt coneixedor de la llengua. La norma habitual a seguir entre voluntaris són 10 trobades d'una hora. La Txell i jo vam tenir les nostres deu sessions, però fèiem videotrucades quilomètriques de 150 minuts i fins a 180 minuts cada dilluns a la nit. Fer les xerrades amb ella era molt fàcil i natural, des de política, història, pagesia, maternitat, disfresses de carnaval, música fins a l'última temporada de Els Bridgerton.
Aleshores, al final de les nostres trobades com a parella lingüística, la Txell em va suggerir a en Jordi, un senyor que també volia ser part del VxL que, a més, és estudiant de filologia catalana (per gust propi i perquè s'estima la seva llengua). El Jordi i jo vam decidir fer 5 trobades de 120 minuts, per xerrar i resoldre dubtes gramaticals. Què us he de dir del Jordi? Doncs que és el senyor sabadellenc més carismàtic i divertit que he conegut mai (de fet és l'únic, però amb ell ja en tinc prou).
Amb els dos m'ho he passat genial. Hem rigut, plorat i après de tot. A més a més, els tres tenim l'estiu organitzat amb trobades. Acabo la meva participació en el VxL amb un nivell de català més alt, un certificat del Consorci per a la Normalització Lingüística i amb dos amics per a tota la vida.
Us animo a ser part d'aquesta experiència.
Tània HB, aprenenta del VxL en modalitat virtual que gestiona el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell
Afegeix un nou comentari