"S’ha de defensar el català com a llengua del territori"

La Maria Rovira és la gerent de la botiga de marroquineria Casa Ma de Viladecans. Li hem demanat pel seu negoci i per l'experiència com a col·laboradors del programa des del 2009.

Parla’ns una mica de la teva relació amb Viladecans.

La meva família i jo som de Viladecans. Sempre he viscut aquí, aquí he estudiat i aquí tinc la feina.

I ara, del naixement de la botiga. Té un nom ben particular… Quin n’és l’origen?

Antigament, aquest edifici de la plaça de la Vila era una casa de pagès, cal Ma, i d’aquí el nom. Jo soc la quarta generació del negoci. A la meva besàvia, Madrona Pujades, el metge li va dir que no s’havia d’ajupir gaire, que tenia l’esquena feta malbé de collir espàrrecs i que no havia de tornar a treballar al camp. Així que va obrir un negoci als baixos de la casa: a la botiga s’hi venien cistells per portar-los al camp, coves de vímet, cadires de boga…  Després va anar afegint a l’oferta de productes alguna maleta i alguna cartera de senyor i de senyora; com que abans no hi havia gaires botigues, s’hi venia una mica de tot. A partir de l’àvia ja es van començar a especialitzar en bosses i articles de pell i de viatge. La mare també va ampliar els models dels articles i ara m’encarrego jo del llegat, del negoci familiar.

Quantes persones treballeu en aquest establiment?

Dues.

Quins productes oferiu actualment en aquest comerç?

Donem al client un servei específic de bosses, carteres, articles de viatge…

Quins articles de la botiga són els més demanats?

Quan arriben les vacances, tant d’estiu com d’hivern, el que més es ven són les maletes tròlei, que són unes maletes de dues rodes en comptes de quatre i molt operatives per pujar i baixar esglaons. I ara es comença a demanar molt un tipus de paraigua que en realitat n’hauríem de dir para-sol, perquè té protecció solar UV. Ja sabem que hi ha persones que volen dur una gorra i per a aquest tipus de clientela està pensat el paraigua de para-sol.

Quan fa que Casa Ma és establiment adherit al Voluntariat per la llengua?

Casa Ma és establiment adherit al programa VxL des de l’any 2009. Des del Servei Local de Català (SLC) de Viladecans se’m va fer l’oferiment i de seguida em vaig apuntar a la proposta.

Per quin motiu vas fer el teu comerç col·laborador amb el programa VxL?

Perquè crec que s’ha de defensar el català com a llengua del territori.

Parla’ns una mica del barri on hi ha l’establiment.

La botiga es troba al nucli antic del poble de Viladecans, molt a prop de l’Ajuntament. Aquest barri per a mi és el barri del Centre, que comunica el barri de dalt amb el nou barri d’aquí a la vora. És una part de Viladecans que convida molt a passejar pels seus carrers, hi ha molt comerç, terrasses, aparcament a prop, té molta vida. La gent té l’hàbit de venir aquí al centre de botigues i a passejar-hi.

Segur que en tot aquest temps en aquest negoci, amb una clientela ben diversa, a la botiga heu viscut moltes anècdotes lingüístiques. Ens n’expliques alguna?

De vegades han vingut persones que eren aprenentes del VxL, han fet errades quan parlaven en català, això els ha fet vergonya i jo els he dit que no passa res, que el més important és parlar la llengua perquè així és com se n’aprèn.

Vols afegir alguna cosa que no t’hàgim preguntat?

Vull afegir que s’ha de promoure el comerç de proximitat perquè aquest tipus d’establiments fa una bona funció social i també fa cohesió de barri.

VxL de l'SLC de Viladecans (Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà)