"Ajudar algú sempre està bé"

L'Evelyn és una cantant professional nordamericana amb una gran facilitat pels idiomes.

La Mari Nieves (asturiana) és la seva voluntària lingüística, després d'haver començat en el Voluntariat per la llengua (VxL) també com a aprenenta. Totes dues ens expliquen la seva experiència com a parella lingüística del VxL de Cornellà de Llobregat.

Sou persones d’orígens molt diferents; us voleu presentar breument? Digueu-nos qui sou, d’on veniu, i una cosa que us agradi. Pam!

(Rialles)

Mari Nieves (voluntària): Soc la Mari Nieves, soc asturiana visc aquí a Cornellà des de fa set anys. Vaig venir perquè el meu marit és de L’Hospitalet i vàrem decidir que com que ell té aquí la feina, doncs vàrem decidir que jo vingués cap aquí, i bé, m’agrada molt la natura, m’agrada molt llegir ...

Evelyn (aprenenta): Soc l’Evelyn i soc dels Estats Units però fa set anys que visc a Espanya però només 4 mesos que visc a Cornellà. Abans, vaig viure a Toledo i soc músic i soc cantant soprano, i em vaig traslladar a Catalunya per ... també una mica per la feina; perquè aquí hi ha més oportunitats per a cantants i músics de música clàssica.

Quin va ser el vostre primer contacte amb la cultura catalana? I quines sensacions i pensaments recordeu d’aquell moment? Tu mateixa Evelyn, com ho vares viure tu el fet d’adonar-te que aquí hi ha una llengua i una cultura diferents?

Evelyn (apr.): El primer moment que em va impactar, va ser el primer assaig per un concert que vaig fer al març de 2022 i era una obra de música tota en català i els assajos també tot en català; i era un moment (somriu) molt fort perquè abans no havia escoltat gens el català.

... I de cop i volta et trobaves en un assaig que era tota en aquell llengua  i a més a més amb una peça que era tota en aquell altre idioma.

Evelyn (apr.): Sí, i era difícil i em va costar molt, molta concentració per seguir els assajos i també per pronunciar la lletra de la música.

Mari Nieves (vol.): El meu primer contacte... bé, la cultura catalana jo ja la coneixia pel meu marit i també perquè és una circumstància una mica diferent de la de l’Evelyn perquè si que abans vivia a Espanya i ja ho saps, que existeix; però la meva primera vegada jo crec que va ser quan vaig entrar per primer cop al metro.

Què t’hi va passar?
 
Mari Nieves (vol.):  Que veus tot els cartells, també la megafonia; tot és en català, no? Encara que tot més o menys ho entens, et crida l’atenció perquè estàs envoltada d’un altre idioma... de la cultura catalana hi ha molt que crida l’atenció; els castellers, tot això... amb l’idioma sobretot va ser al metro aquella vegada.

Totes dues heu fet molt de camí amb aquesta llengua i amb aquesta cultura. Tu, Mari Nieves, vares començar estudiant el català et vares convertir en aprenenta del VxL i ara ets voluntària; explica’ns una mica aquest viatge...

Mari Nieves (vol.): Bé, doncs jo vaig començar fent classes de català al Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Cornellà i quan varen venir a classe a presentar-nos el VxL a mi em va agradar i vaig pensar que era una bona idea per començar a parlar perquè amb el meu marit sempre parlo en castellà perquè ens hem conegut així, i encara que intento parlar amb ell en català, no em surt perquè als cinc minuts em poso a parlar en la meva llengua materna; i vaig pensar que era una bona oportunitat per a atrevir-me una mica a parlar en català. Em varen posar amb una dona que es diu Dolors, que és una meravella. Amb ella en vaig aprendre moltíssim; amb ella, després de crec que cinc, sis anys fem trobades i bé, quan se'm va proposar de fer de voluntària m’ho vaig pensar molt....

Sí, recordo que semblaves preocupada per si podries fer-ho bé...

Mari Nieves (vol.): Sí perquè no em sentia preparada per fer-ho, però al meu voltant tothom em va donar suport per dir-me: “ho pots fer!”. Sobretot la Dolors que em va dir: “endavant!” i llavors... sí, vaig decidir d’aventurar-m’hi.

I tu, Evelyn com ha estat el teu aterratge en el VxL? Perquè tu també estàs estudiant un curs de català al CNL... com arribes al programa de parelles lingüístiques?

Evelyn (apr.): Sé que és molt important de tenir oportunitats de parlar de coses normals; de coses bàsiques, de coses de la meva vida i simplement expressar-me; i clar, a casa meva parlem anglès i castellà al barri parlo molt en castellà però són converses molt curtes, i llavors parlar una bona estona és necessari, tenir una persona... He tingut altres experiències amb altres llengües, perquè vaig estudiar moltes llengües, i és cert que soc cantant; però amb cada llengua l’èxit de poder parlar-hi depèn de si vaig tenint oportunitats de fer-ho. Per això el VxL em va semblar una idea genial.

Estàs provant fer servir el català fora de les trobades amb la Mari Nieves? Ho proves amb altres persones i en altres moments; en el teu entorn professional, per exemple, on potser hi ha força gent catalanoparlant?

Evelyn (apr.): Ara sí, Els cors professionals a Catalunya són de persones que són catalanes la gran majoria, i, per exemple, canto amb un grup de cinc cantants; i els assajos són en català i sempre he parlat bàsicament en castellà; ara, als últims assajos he començat a parlar una mica en català i sorprenentment va més o menys; va bé. Me'n vaig sortint, no és fàcil però estic començant a utilitzar-lo.

En el teu entorn familiar, Mari Nieves, la llengua que parleu és sobretot el castellà; però tu tens altres entorns que has anat construint al voltant del VxL. És amb aquestes amistats que deies, amb qui també fas servir el català?

Mari Nieves (vol.): Jo sobretot el faig servir a la feina; jo treballo d’auxiliar administrativa a un centre de psicòlegs i ve molta gent que parla català i doncs jo parlo en català amb ells sense cap problema. I el que sí que intento és, que abans no ho feia, perquè abans feia servir sempre el castellà; és que quan vaig a una botiga o quan em trobo amb algú al carrer o el que sigui ara sempre intento parlar en català amb ells. Em va costar una mica això de dir “ho faré bé, no ho faré bé”,  que “la gent què pensarà què no pensarà” però bé, em vaig dir: “ha de ser perquè sinó no el faré servir...  

Trobeu que tenim en general tenim molts prejudicis respecte a nosaltres mateixos quan som en noves situacions fent servir un nou idioma com: “si ho faré bé” si “la gent ens mirarà malament”, coses d’aquestes ...

(Silenci còmic)

(Rialles)

Evelyn (apr.): Sí! La meva posició és una mica diferent perquè no soc espanyola; i, no ho sé, tinc més neutralitat en aquest sentit; perquè les dues llengües són per a mi llengües estrangeres i aquesta idea de canviar al castellà ... no, no m’entra.

Mari Nieves (vol.): Jo crec que és més la vergonya que tenim nosaltres mateixos, que com ens veu la gent. Suposo que hi deu haver de tot, però jo crec que la gent valora positivament que faci l’esforç de parlar en català, però som nosaltres mateixos que tenim aquesta vergonya de si ho faré bé o no; què pensaran si ho faig malament; pensaran que estic destrossant el seu idioma....? Jo crec que en general la gent ho valora i que té paciència.

Creieu que la gent tenen paciència, en general, amb una persona que està adquirint l’idioma i que està començant a fer-lo servir?

Evelyn (apr.): Jo no he parlat molt amb gent a les botigues, he parlat amb els meus companys, i la meva experiència és que a ells els agrada molt que jo ho intenti. De vegades, si he començat una relació amb una persona en castellà li costa de canviar, i ha sigut una mica difícil això perquè pot ser una mica incòmode; però poc a poc, si insisteixo...

Sovint diem que el VxL és una oportunitat per a perdre la vergonya; és així?

Mari Nieves (vol.): Jo diria que sí, perquè ets en un entorn segur amb una persona que està per ajudar-te quan dius malament una paraula... tens aquesta possibilitat de fer una conversa, i crec que sí, que comences a perdre la por d’expressar-te en l’idioma.  

Evelyn (apr.): Sí, jo crec que sí, amb les llegües jo ja no tinc molta vergonya; bé, una mica sí, sobretot en un grup, per això, parlar amb una sola persona és molt important.

Com us va com a parella lingüística? Quant de temps porteu? Un mes, un mes i mig?

Mari Nieves (vol.): Potser sí, unes cinc trobades... Jo estic molt contenta, tant a nivell del seu esforç com a nivell personal. Estic coneixent una persona molt interessant i crec que podem seguir endavant i fer una gran amistat.

Com són aquestes trobades que heu encetat amb la Mari Nieves per a tu, Evelyn?

Evelyn (apr.):  Molt bé. La Mari Nieves i jo som molt distintes. La seva feina és completament distinta a la meva i les coses que fa, les coses diàries, són diferents; però estem molt a gust. Per mi també és important poder sortir de casa meva perquè tinc dos fills petits i la meva hora amb la Mari Nieves és una hora de pau (rialles) i de no haver d’estar cuidant els nens, i estic amb la meva cervesa, parlant... i està molt bé poder compartir aquest hora amb ella.

Les dues ja sabeu que el VxL forma part dels recursos de salut emocional recomanats pels CAP, i que els metges i metgesses poden prescriure el VxL. El que dieu corrobora el que diuen, que el VxL et dona benestar... tu també ho corrobores això que diu l’Evelyn?

Mari Nieves (vol.): Sí, i tant!  coneixes gent, a més a més surts de casa i també coneixes els interessos d’una altra persona, jo no sabia res de les corals on treballa ella, no en tenia gaire idea...

Evelyn, si haguessis d’animar una persona del teu país que acaba d’aterrar a Catalunya per treballar què li diries per a animar-la a aprendre la llengua catalana?

Evelyn (apr.): Si la persona és cantant, li diria que és necessari.

Per tant, que comenci a estudiar abans de venir...

(Rialles)

Evelyn (apr.): Això potser no, però li diria que és necessari si et vols integrar amb tota la gent d’una manera més profunda i al món de la música sobretot, si volem integrar-nos amb els companys i fer amics és necessari; perquè és la llengua d’aquest món...

I tu, Mari Nieves si haguessis d’animar algú a fer aquest trajecte que tu has fet de ser aprenenta a adquirir un nivell excel·lent i fer de voluntària, què li diries ara a la Mari Nieves que dubtava de si fer-ho o no?

Mari Nieves (vol.): Que ho fes; perquè és una forma de donar als altres el que tu has rebut. Ajudar algú sempre està bé, i quan una persona necessita algú amb qui parlar, el Voluntariat per la Llengua és magnífic per a això... li diria que es llenci a la piscina!

Moltes gràcies a les dues, voleu afegir alguna cosa que no hàgiu dit?

Evelyn (apr.): Només dir que estic molt agraïda per l’oportunitat que he rebut; crec que el VxL és un programa molt bo!

VxL del Centre de Normalització Lingüística de Cornellà de Llobregat