La Magda Ibáñez És la voluntària més activa del Voluntariat per la llengua (VxL) de Cardedeu i li hem demanat per la seva experiència en general i per la modalitat virtual del programa en particular.
Com vas conèixer el VxL?
Vaig trobar informació a l’Ajuntament de Cardedeu i vaig posar-me en contacte amb l’Oficina de Català (OC) per incorporar-m’hi.
Per què et vas apuntar a fer de voluntària?
Per aportar una mica de la meva feina per aconseguir que el català sigui més present cada dia.
Quan vas començar a fer de voluntària del VxL? Quantes parelles lingüístiques has tingut?
L’any 2019. Vaig començar a participar del VxL com a voluntària presencial i vaig tenir dues parelles: una el 2019 i l’altra el 2021.
D’aleshores ençà ha tingut fins a setze parelles lingüístiques en modalitat virtual de diferents nacionalitats (Colòmbia, Argentina, Xile i Romania) i de diferents punts de l’Estat espanyol (Extremadura, Albacete, Granada, València, Madrid i Toledo), que resideixen en diferents localitats del mateix Vallès Oriental (Sant Celoni, Canovelles, Llinars del Vallès i Cardedeu) o en d’altres indrets més llunyans (València, Mallorca, Barcelona, Sant Boi de Llobregat, Badalona, Vilafranca del Penedès, Castellterçol i Terrassa).
És una mica allò que diem en el títol d'aquest article: De Cardedeu a tot arreu.
Quan vas començar a fer de voluntària del VxL virtual i per què et vas decidir per aquesta modalitat? Quins avantatges hi veus?
Vaig començar amb el VxL virtual justament per la pandèmia i perquè també puc dedicar-hi més hores. És més fàcil fer les trobades virtualment que haver de quedar amb algú personalment. Pots oferir més disponibilitat i és més fàcil de gestionar.
Quantes parelles lingüístiques tens ara mateix?
Ara només en tinc quatre. Hi ha hagut èpoques que n’he tingut vuit o deu.
I com t’organitzes?
Jo m’he organitzat com si fos una feina. He establert un horari de dedicació al VxL i dins d’aquest horari quedo amb els aprenents segons el dia i l’hora que els va bé. I com que jo ara no treballo, em puc adaptar a les necessitats de cadascú.
Tot i que tenim un horari establert per a les trobades, mai no miro prim, i si la persona pot, ens allarguem o fem hores de més.
Quins temes de conversa teniu? De què parleu? Ho pacteu? És espontani?
És bastant espontani, però jo sempre els demano de què volen parlar.
Les primeres vegades el que fem és conèixer-nos: saber d’on són, on viuen, quines coses han fet, quines coses els agraden... I, sobretot, per a què necessiten el català. I sempre sol ser que el necessiten per la feina.
Una de les coses que jo procuro és donar-los a conèixer una mica la cultura i el país: la història, indrets que siguin bonics de visitar, les festes de Catalunya o d’altres territoris on també es parla català. I de vegades, depèn d’on són, parlem de les particularitats del lloc on viuen ̶ de les que jo conec ̶ , perquè no és el mateix viure al Maresme que viure a la Cerdanya, per exemple. I d’aquestes diferències, sempre en parlem.
També em solen preguntar molt, em demanen pels dubtes que tenen... De vegades, els dono un cop de mà amb els deures ̶ riu ̶ , si és que estan fent un curs de català.
I una cosa molt curiosa és que simulem converses: escollim un tema i en parlem de manera espontània ̶ cap de les dues sabem prèviament de què parlarem ̶ , perquè s’acostumin a tenir una conversa de manera natural. Per exemple, fem com si fóssim dues amigues que fa molt temps que no es veien i queden per anar a prendre un cafè. Fem aquesta conversa i després la repetim, però intentem que sigui diferent, per dir el mateix però fent servir altres paraules.
Amb els aprenents virtuals que has tingut, heu quedat alguna vegada? Us heu conegut?
Sí. Amb dos o tres que viuen més a prop hem quedat per veure’ns. Han vingut aquí, a Cardedeu. Amb una vam anar a fer un cafè, amb una altra vam anar a sopar.
Però no solem quedar, perquè és difícil quan els aprenents viuen lluny, a cinquanta quilòmetres d’aquí, per exemple, a València o a Mallorca.
Amb alguns, quan hem acabat les trobades previstes pel programa del VxL, mantenim el contacte perquè acabes per fer amistat. De fet, a molts, ja els considero els meus amics.
Què t’aporta el Voluntariat per la llengua?
Em satisfà molt. Perquè m’agrada acompanyar la gent en el seu aprenentatge del català i en el coneixement del país. Estic contenta que hagin vingut i que estiguin interessats en saber coses nostres, qualsevol cosa.
Per mi és com donar una mica de mi mateixa a la cultura i a la meva llengua i, sobretot, per potenciar-la, perquè que crec que és molt important fer aquesta feina.
La Magda, una gran persona i una gran voluntària!
Gràcies per la feinada!
Magda Ibáñez, voluntària del VxL de l’OC de Cardedeu (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari