Defensar la llengua des de l'empresa

Fills de Moretó, SA o, com es coneix popularment, la Farinera Moretó, ha estat una de les primeres empreses adherides a la xarxa del Voluntariat per la llengua (VxL) de Mollet del Vallès. L’any 2008 va acollir una de les sortides amb els alumnes dels cursos de català del Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental i les parelles lingüístiques del VxL, amb una visita guiada a la fàbrica.

Avui parlem amb Joan Moretó i Reventós, director general de l’empresa fins que es va jubilar l’any 2020.

Com va néixer la fàbrica? Fem una mica d’història?

Fills de Moretó SA és una empresa industrial, fabricant de farines de blat, establerta a Mollet del Vallès. Va ser fundada l’any 1884 pel meu besavi Josep Moretó i Prat i dos germans seus solters, provinents d’Olzinelles (Sant Celoni).

És una empresa que sempre ha tingut present la llengua, oi?

La família Moretó ha estat de sempre una família catalana i catalanista. Per exemple, el meu besoncle Martí Moretó i Riera ja va ser congressista del I Congrés de la Llengua Catalana de l’any 1906 (80 anys més tard, com a companyia, també ens vam adherir al II Congrés, celebrat l’any 1986); el meu oncle Josep Moretó i Puigdomènech va col·laborar en la redacció de la Gran Enciclopèdia Catalana amb alguns articles relacionats amb el món de la farina, molt abans que aparegués la Viquipèdia!

L’activitat empresarial de Fills de Moretó està prou allunyada del món de la cultura, de forma que més enllà del petit mecenatge fent-se soci d’associacions com per exemple Òmnium Cultural, la seva forma de defensar la llengua ha consistit essencialment a no renunciar a fer-ne la llengua vehicular interna de l’activitat empresarial pròpia.

Creieu que és important que des del món empresarial s’aposti pel català?

I tant que sí, des de qualsevol activitat que es faci a l’empresa.

Els notaris de Catalunya, si se’ls demana, redacten les escriptures en català. Cal demanar-ho sempre. Començant pels estatuts i l’escriptura de constitució de la companyia. Si cal, es poden modificar els estatuts per traduir el nom de la companyia al català. La nostra durant molts anys es va haver d’anomenar Hijos de Moretó enlloc de Fills de Moretó.

Les actes del consell d’administració o de la junta d’accionistes es poden redactar en català sense cap problema.

Els contractes de compravenda, prestació de serveis, etc. que redacta la companyia, llevat que per motius imperatius (relacions internacionals) s’hagin de redactar el una altra llengua, es poden redactar en català. Els albarans i factures també es poden redactar en català.

La retolació dels productes i les instruccions d’ús que els acompanyen es poden fer en català o multilingües incloent-hi el català. Els nostres sacs de farina són retolats en català per una cara i en castellà per l’altra.

Avui la relació amb els bancs es fa majoritàriament en línia. La llengua per defecte amb què els webs dels bancs s’adrecen al client és el castellà, però la majoria permeten canviar-la al català. Cal fer-ho sistemàticament. És només un clic! Així es demostra que hi ha una demanda social potent.

Els webs de l’administració de l’Estat, de l’Agència Tributària, de la Seguretat Social, etc. admeten configurar el català (o valencià, ignorants malintencionats!) com a llengua d’ús (tot i que sovint la traducció només de les pàgines inicials). Cal fer-ho habitualment, per demostrar la demanda social de la llengua.

Molts sistemes operatius i programes tant d’ordinador com de telèfons mòbils admeten configurar el català com a llengua de treball. Ens pot ocupar un cert temps per fer el canvi, però és una sola vegada! Si el programa no ho admet, podem expressar al fabricant o venedor el nostre descontentament.

Les instruccions, les ordres operatives o els procediments interns de l’empresa es poden redactar en català. Nosaltres només demanem als treballadors de l’àrea comercial una plena competència oral en català, però la resta del personal ha de ser capaç de llegir i entendre les ordres i instruccions escrites en català per estar habilitats per a la feina.

Quan vam fer la visita a la fàbrica amb els alumnes i les parelles lingüístiques ens va comentar que hi ha paraules que molts treballadors han conegut quan han treballat a La Farinera Moretó

De fet l’ús quotidià de la llengua en l’entorn laboral provoca que fins i tot els treballadors castellanoparlants acabin coneixent aquelles paraules més pròpies del nostre ofici i que malauradament molts catalanoparlants no usen amb propietat, per exemple: sitja (silo), tremuja (tolva), sègol (centeno), civada (avena), ordi (cebada) i moltes altres més.

El programa Voluntariat per la llengua vol potenciar l’ús social de la llengua i l’empresa Farinera Moretó s’hi va adherir des del començament i ha continuat renovant les adhesions com a empresa.

Cap d’aquestes tasques és una heroïcitat, però la inèrcia i la manca de temps per les ocupacions del dia a dia fa que sovint ens relaxem i cedim a la pressió d’ocultar el català en el món de l’empresa. No ens hem de fustigar davant els “pecats venials”, però si som persistents i no ens desanimem, a poc a poc es poden aconseguir uns resultats impressionants.

El suport de les empreses i organismes al programa Voluntariat per la llengua pretén impulsar l’ús de la llengua i afavorir-ne la presència normal en la vida social, com un element de qualitat i una garantia de bon servei a la ciutadania. L'objectiu de les empreses que hi estan adherides és que ofereixin la millora del nivell de català oral al seu personal i guanyin en competitivitat, qualitat de servei i arrelament amb l'entorn immediat. L’empresa Fills de Moretó, SA n’és un bon exemple. Gràcies per compartir la vostra experiència!

Gràcies a vosaltres!

Fills de Moretó, SA

Mollet del Vallès, 8 de juny de 2023