Un arquitecte i un arqueòleg comparteixen trobades en català

En Jaume i en Jacinto són una parella lingüística de Caldes de Montbui ben especial. El Voluntariat per la llengua (VxL) i la passió per la feina els ha unit: tots dos van coincidir en l'interès pels edificis i les restes històriques, i van ser parella lingüística el trimestre passat.

En Jaume és arquitecte i va fer el catàleg patrimonial de Caldes de Montbui. Es va apuntar al VxL fa un any, a la presentació que es va fer a l'Àgora de Cooperativa 70, que és Punt de Trobada del programa.

En Jacinto és un sevillà, arqueòleg, que fa més de 20 anys que és aquí. I es va apuntar al VxL per tenir més fluïdesa.

Després de les trobades, en Jaume ens ha enviat un text explicant què han fet i com els ha anat l’experiència. Aquí el teniu:

Benvolguda Maite,

En relació a la meva experiència amb Voluntariat per la Llengua et comento breument la tasca realitzada. La meva parella lingüística, en Jacinto, és de Sevilla i viu a Caldes des de fa bastants anys, després d’haver-se casat amb una calderina. Ell és arqueòleg i exerceix com a professional lliberal. Generalment no parla català en el seu entorn familiar o social.

Segons em va comentar el seu interès estava en aconseguir major fluïdesa, així doncs he centrat la meva tasca en fer-lo parlar molt, comentant les expressions que utilitza, a vegades no prou encertades, altres cercant alternatives interessants per dir el mateix. Els temes de conversa han estat diversos, però atès que jo soc arquitecte coneixedor de temes vinculats amb patrimoni arquitectònic bona part del temps hem parlat de les nostres respectives tasques professionals, del que tenen en comú, les converses han estat molt interessants i profitoses tant per a mi com suposo també per a ell.

Des del 4 d’abril fins al mes de juliol hem fet quinze trobades de poc més d’una hora de durada. Generalment ens hem trobat a la cafeteria Àgora, del carrer Font i Boet, però també hem fet algunes sortides a indrets que ell desconeixia de Caldes, com ara la Torre Vella de Sant Sebastià o el pou de glaç del Prat de Dalt, entre d’altres.

Si bé he intentat corregir altres aspectes com ara la seva pronunciació, en aquest cas he tingut un èxit relatiu, ja que el seu accent català “sevillano” el té molt arrelat. De tota manera val a dir que la fluïdesa que volia aconseguir l’ha incrementada notablement, amb molt bona disposició i voluntat per part seva. Des del passat estiu ens seguim trobant regularment, ja sense horaris, parlant de manera distesa de temes diversos. Això sí, sempre en català.

Considero que la meva experiència amb el Voluntariat per la Llengua ha estat molt positiva i resto a la vostra disposició.

Atentament,

Jaume Serra

VxL de l'Oficina de Català de Caldes de Montbui (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)