L’Adisley és una aprenenta cubana que va arribar a Catalunya amb ganes d’aprendre català fa vint anys. De seguida es va apuntar als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística i al Voluntariat per la llengua (VxL). Des de fa un parell d’anys, ha passat d’aprenenta a voluntària! A més, és voluntària de l'Hospital de Granollers. A l’Adisley li agrada la muntanya, l’esport, la lectura i ara s’ha animat i ha creat un pòdcast.
Adisley, quin va ser el teu primer contacte amb el català?
La primer feina que vaig tenir va ser al Carrefour de Terrrassa. Un dia, jo portava poquet allà, va venir una clienta i em va dir que posaria una reclamació perquè no parlava català. La meva cap va girar la truita i em va posar al taulell d’informació, per començar a parlar en català, i em va posar al càrrec de la megafonia. Les meves companyes, senyores “catalanes catalanes”, em van ajudar amb les estructures bàsiques, la presentació i l’atenció al client i a fer les traduccions dels missatges de l’altaveu. Sempre recordaré les primeres paraules que vaig memoritzar en català: “Bona nit, senyores i senyors, el Carrefour tanca les portes al públic. Els preguem que vagin a les caixes de sortida.” Totes eren senyores grans, molt catalanes i em van ajudar molt.
Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua i per què t’hi vas apuntar?
Vaig conèixer el Voluntariat per la llengua a través dels cursos de català. I també gràcies al voluntariat de l’Hospital de Granollers. Allà la majoria parlaven en català i m’agradava, però vaig adonar-me que havia de millorar i parlar millor. La Mercè, la responsable de l’Hospital, em va animar a fer el Voluntariat per la llengua.
Has passat d’aprenenta a voluntària, com va passar això?
Les professores de català em van animar a fer el canvi. Tant la Maria, la Cristina, l’Ana i la Pietat em van dir que ja estava preparada: “tens un català fluid”. Més dones que van influir en l’aprenentatge del català. Jo ja havia fet d’aprenenta durant molts anys, mentre estudiava català, i ara em tocava ajudar els altres; tenia fluïdesa, vocabulari i ganes de ser voluntària!
Recomanaries el programa Voluntariat per la llengua? Per quin motiu?
I tant! Parlar català és important. Recomano moltíssim el Voluntariat per la llengua. T’ajuda a millorar el català parlat, a perdre la vergonya i tenir més fluïdesa. I és, també, una manera de conèixer la cultura, les tradicions i la història d’aquí.
Si de veritat algú vol aprendre català, que s’apunti al Voluntariat per la llengua, que vegi el català com un estàndard de vida, com un model de vida.
Jo no soc catalana, però em sento catalana. Catalunya m’ha adoptat i m’ha donat una gran oportunitat de viure i de feina. La gent catalana m’ha ajudat sempre! He tingut al meu voltant gent catalana molt oberta. Estic molt agraïda.
Ens voldries dir alguna cosa més?
Sí, properament faré pòdcasts en català! Hi ha d’haver més contingut en català!
VxL del Servei Local de Català de Granollers (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari