El Jordi Grau, manresà, és un dels voluntaris del Voluntariat per la llengua (VxL) del Centre de Normalització Lingüística (CNL) Montserrat. Aquesta entrevista és un extracte del reportatge publicat al diari Regió 7 "Connectats pel català".
Com arribes al VxL?
He estat 35 anys treballant al sector sanitari, a Althaia. Darrerament, he vist que hi ha una reculada important del català a la sanitat perquè s’hi han integrat molts professionals de fora. Alguns companys van crear un grup a Telegram i en pocs dies ens hi vam afegir uns 2.000 professionals de Catalunya i les Illes: metges, infermeres, fisioterapeutes... S’ha començat a treballar per potenciar el català als hospitals i als centres de salut. Ens trobem pacients que es queixen perquè han anat a un centre i el professional que els atenia no se’ls adreçava en català perquè no el sabia o per altres motius. A partir d’aquí va néixer aquest grup de treball. Els col·legis professionals de metges van començar a formar parelles lingüístiques i jo m’hi vaig oferir. A banda, el col·lectiu de metges jubilats volíem potenciar l’activitat.
Per què t’hi vas voler apuntar?
Per fer país. Un dia vaig pensar: «què puc fer pel meu país?» I vaig arribar a la conclusió que tinc alguna limitació per l’edat i la meva salut, però puc fer altres tasques com ajudar a integrar-se a persones que hi tenen interès. Això ho deixo ben clar a cada aprenent: jo tinc interès en tu en la mesura que tu tens interès pel meu país. Qui ve aquí i no té interès pel país, a mi tampoc em genera gens d’interès.
Com va ser l’estrena?
Fa un any i mig i ja he tingut un parell de parelles lingüístiques. En poc temps he fet una mica de tot, perquè també he conduït un grup de conversa, tertúlies. Vaig tenir un grup molt divers: hi havia una noia de Geòrgia, un noi colombià, una noia d’Hondures... Després he tingut dues noies argentines. Ara tinc una noia d’Hondures i el seu marit i, darrerament, una altra noia d’Hondures, la Marjorie.
A banda de conversar en català, feu al tres activitats?
A tots els facilito activitats. Tinc clar que s’ha de fer perquè a ells els interessa. No soc un comercial que ven res, només intento que una persona que ve al nostre país i es vol integrar s’hi trobi còmoda. I jo li facilito a través de la llengua, parlant català, i també fent passejades per Manresa perquè coneguin la ciutat on viuen. Els explico totes les cases senyorials que hi ha al centre de Manresa. Després de voltar pel centre i el barri antic, agafem un autobús i anem a la Font dels Capellans o al final del barri de la Parada, a la zona de la Salle, i tornem xino-xano pels barris perifèrics, que moltes vegades no coneixen.
Bona pensada! Una activitat feta a partir dels seus interessos, oi?
Si ells tenen interès en un determinat tipus de comerç, ens hi aturem. Una cosa que em pregunten molt és com demanar al cambrer el cafè, la beguda, l’entrepà... Aleshores prenem un cafè i ho demanen. Com que estic al seu costat, si tenen algun dubte, els dono una empenteta. Si el cambrer, que és el més habitual, veu que tenen dificultat, automàticament passa al castellà. Aleshores jo li dic al cambrer: «No, si us plau, està aprenent la llengua, continua en català». També els explico l’evolució del català i el castellà al país, amb tot el que comporta per als que hem rebut educació a Catalunya durant els anys del franquisme, perquè sàpiguen que jo tinc limitacions. Jo domino el català parlat, però no el català escrit. A la meva època el català estava prohibit i vaig fer tota la primària, el batxillerat i tot l’ensenyament universitari en ple franquisme i en castellà. No tinc el C1 de català i tinc alguna limitació per escriure.
Quina és la darrera parella lingüística que has tingut?
La Marjorie, una aprenenta exemplar que m’ha arribat a través del Col·legi de Metges de la província de Barcelona. Un dia, fent de docent a metges més joves, vaig conèixer la Marjorie, que és metgessa. Ella es va mostrar molt interessada i vam començar a fer conversa. Fa només sis mesos que és aquí, però sempre em diu «parla’m en català i si hi ha alguna cosa que no entenc ja t’ho diré». N’estic molt content i em fa sentir molt útil. Aprofito les activitats que fan a la ciutat, com la Fira Mediterrània, on vam anar i vam veure castells. Va ser una ocasió immillorable per conversar i fer-li conèixer la cultura catalana. Ella va quedar bocabadada i jo, entusiasmat per l’interès i la bona predisposició que demostra. Tots dos hi guanyem! Mentre hi hagi aprenents, seré voluntari.
Alba Llobet, coordinadora de dinamització del CNL Montserrat
Afegeix un nou comentari