"Quan vagis a comprar, sempre en català. Parla, parla, però parla en català i et respondran en català?" (Mercè, voluntària del VxL)
"El Voluntariat per la llengua m’ha fet obrir la mirada a una cultura i una llengua. Si som a Catalunya és lògic que es parli en català" (Julieta, aprenenta del VxL)
Només amb aquestes presentacions ja ens adonem del perfil d’aquesta parella lingüística montmelonina que ha començat fa unes setmanes a trobar-se i parlar, conèixer-se i descobrir les cultures de cadascuna.
La Mercè és una voluntària prou coneguda i estimada pel poble, que després de tants anys darrere un taulell, sap que si algú entra en un comerç i parla en català, aquesta ha de ser la llengua de comunicació, tant si la clientela en sap molt o parla a poc a poc perquè està tot just a les beceroles del català. S’ha d’obrir la ment i acceptar que el català és la llengua del país i que qualsevol migrant necessita un cop de mà per aprendre-la, per això existeix el Voluntariat per la llengua!
Ara ja està jubilada i és quan té temps d’ajudar els altres perquè parlin català. Reconeix que va fer tots els estudis en castellà i aleshores es va adonar que no podia fer faltes en la seva llengua, tot i que la parlés correctament. És per això que es va apuntar a estudiar català, va assolir el nivell B2, el C1 i va animar el seu marit d’examinar-se per no quedar-se enrere. Ella va ser la seva professora particular i se’n van sortir amb èxit: també va superar el C1.
La Julieta és una romanesa que, després d’uns anys de viure a Catalunya, entén que el català és la llengua del país i cal aprendre-la per parlar en qualsevol moment, ja sigui amb la seva parella lingüística, amb les companyes de formació o quan va a comprar. Aquest és el repte que li ha proposat la Mercè. Ha fet un Bàsic 1, Bàsic 2 i ja està estudiant el Bàsic 3. Confessa que li agrada comunicar-se en català, però que li molesta que en sortir al carrer no tothom el parli.
Cada dijous al matí surten la Mercè i la Julieta a fer ruta pels afores de Montmeló per caminar, respirar, cuidar-se i parlar. No callen! La Julieta ja sap què és una cobla, un aplec, els castellers, la sardana... gràcies a la Mercè. S’han explicat les tradicions de Catalunya i de Romania; xerren sobre menjars, el temps, la història del poble...
I de mica en mica es va consolidant una amistat que de ben segur les enriquirà a dues perquè ja se sap que quan es parla, es fa màgia, la màgia de compartir bons moments en una mateixa llengua.
Susanna Corcho, VxL de l’Oficina de Català de Montmeló (Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental)
Afegeix un nou comentari