Aprofito aquest espai per retre homenatge a la meva estimada dinamitzadora al Voluntariat per la Llengua (VxL), la Lídia Coll. Ella és la meva inspiració més gran per tirar endavant com a catalanoparlant. Quan m'adono que una persona realment fa coses amb amor acabo “contaminant-me” i intento fer una cosa semblant a la meva manera.
Com diu la Lídia en un article publicat el 29 d'abril de 2019[1], amb prou coneixement dels fets concrets, “fins i tot hi ha aprenents que acaben adoptant el rol de voluntaris”. La paremiologia catalana[2] ens ensenya que “Qui llengua ha, a Roma va” i aquí arribo en línia, des del Brasil, amb “El cap dret i el cor net”.
Com expersona aprenenta tant a aquest com a altres programes que tenen el català com a llengua vehicular, enyoro aquell cicle mentre començo a fer de persona voluntària, amb totes les carns a la brasa, a dues iniciatives pròpies gestionades pel VxL i crec que “És de ben parit ser agraït”.
Agraeixo cada dia la Lídia per ensenyar-me a la pràctica el que diu en l’article ja citat: “les parelles no són una simple suma de voluntari i aprenent, sinó que el VxL els teixeix, els fusiona i els fa indestriables” (Coll, 29 d'abril de 2019), és a dir, en comptes de sumar, un bon voluntariat lingüístic multiplica.
Fa un any, vaig començar a dir-li que m'agradaria tenir una entitat col·laboradora del VxL aquí al Brasil; aquesta idea no es va concretar com un partenariat interinstitucional, però va obrir pas a una iniciativa 100% independent i individual, que inicialment només li vaig esmentar als nostres contactes informals per correu electrònic.
Enguany, tenint a la mà els certificats de català C1 i C2 (he aprovat ambdues proves en una mateixa convocatòria de l'Institut Ramon Llull) i amb moltes ganes de trobar maneres d’avançar com a catalanoparlant, he començat a acollir excompanys de cursos formals i grups de conversa impartits al meu país, com un complement perquè puguin aprendre més ràpidament i millor. Després d'haver superat les primeres 50 hores d'experiència en pocs mesos, ofereixo al públic lector un llibret que explica la meva nova trajectòria i intento animar més persones a ampliar l'abast dels voluntariats lingüístics en línia.
Confesso que em molesta una parèmia catalana: “Cada terra fa sa guerra”.
Per contrarestar tot un discurs derivat d'això que no m'agrada ni gens ni mica, publico ara mateix l'opuscle intitulat Voluntariat lingüístic extraterritorial: Obrint pas al català com a llengua internacional, que consisteix en la presentació de dues propostes d'aportació lingüística. Totes plegades, no tant com a una teoria, sinó en el sentit de suggerir models de pla d’acció individual que es poden fer servir dins l'àmbit d’un programa de voluntariat lingüístic ja establert, si això té el potencial de multiplicar en lloc de sumar, facilitar encara més les converses de parelles lingüístiques en català.
A partir de l'eslògan “Quan sempre parlem i escoltem junts, el català és llengua nostra”, aquest ciutadà brasiler de tota la vida ha dissenyat dues iniciatives de voluntariat extraterritorial, és a dir, xerrades entre un/a guia de conversa individual (voluntari/voluntària) i un/a aprenent/a que no viuen al país català que gestiona el programa en qüestió:
Proposta d'abast nacional: “Voluntariat Brasil per la Llengua” (VxL Brasil); i
Proposta d'abast internacional: “Voluntariat Món per la Llengua” (VxL Món).
Es comença a posar en pràctica una d’aquestes propostes quan l'autor, en el paper de guia de conversa individual brasiler i llatinoamericà, en comparteix una còpia amb cada aprenent/a un parell de setmanes abans de l'inici de les sessions del programa en qüestió, perquè tothom es pugui familiaritzar i preparar-se per aprofitar al màxim cada hora junts com a parella lingüística.
Cada proposta s'organitza a partir de 10 preguntes i respostes pràctiques. I també hi ha una llista de referències amb 100 ítems, distribuïts en 10 categories, que redueixen pràcticament al 0% la possibilitat que no surtin prou temes durant una trobada virtual (m'alimento cada dia amb continguts audiovisuals i escrits durant la meva jornada laboral i crec que puc contribuir massa com una mena de referència en recerca i trobada de referències).
Al cap i a la fi, aquestes dues propostes de voluntariat extraterritorial consisteixen en pretextos contextualitzats per fer la gent estirar la llengua amb alguna organització prèvia, més aviat per evitar la sensació de pèrdua de temps a banda i banda. El nostre objectiu és que cada aprenent/a se senti preparat/da per ser acollit/da per un/a altre/a guia de conversa individual de Catalunya al final del nostre contacte (tothom ja està inscrit/a a les bases de dades del VxL de la Generalitat de Catalunya que gestiona el Consorci per a la Normalització Lingüística i pot continuar immediatament les activitats amb una altra parella assignada pel VxL).
El VxL funciona des de fa més de 20 anys i el seu modus operandi ja forma part del sentit comú als carrers dels països catalans. A parer meu, pensar una llengua no hegemònica com d'interès internacional requereix maximitzar aquesta mena d'immersió lingüística, ja que la llengua pot ser l'element principal de consolidació d'un país i el voluntariat lingüístic virtual pot ser la seva principal eina de difusió global. Ja no és imprescindible visitar un país català per parlar català i "Quan el cor en va ple, la boca en vessa".
***
Dic i repeteixo: “Qui no és agraït és un malparit”.
Gràcies, gràcies i més gràcies a la benvinguda Lídia Coll, la millor dinamitzadora de voluntariat lingüístic del món, per obrir-me tantes portes -sigui com a aprenent o voluntari que li fa il·lusió que s’imparteixi el català a tot arreu!
La meva opinió és que nosaltres (catalanoparlants no nascuts a un dels Països Catalans) tenim la gran sort de parlar (amb la llibertat que només proporciona la democràcia) una llengua que tant ens dona, demanant a canvi només que la fem servir, la respectem i la valorem.
“Cerca pau i fuig de guerra perquè talla més que serra”: visca el català en tots els seus estats i sentits!!
[1] “135.000 parelles lingüístiques: el cabdell, els telers i la xarxa”. Núvol. https://www.nuvol.com/llengua/135-000-parelles-linguistiques-el-cabdell-els-telers-i-la-xarxa-60286
[2] Una de les meves obres preferides en català és: Pàmies i Riudor, V. (2020-2024). Paremiologia catalana comparada digital. PCCD. https://pccd.dites.cat/
Al llarg d'aquest article, cito parèmies entre cometes i destacades en cursiva.
Evandro L. Freire, voluntari del VxL
São Paulo, Brasil, 28 de juny de 2024
Afegeix un nou comentari