Et presentes?
Em dic Francesc Miravet i vaig néixer al Poblenou, a Barcelona, el 1948. El meu aprenentatge escolar i universitari va ser en castellà, tot i que la meva vida ha transcorregut en català (família, amics, coneguts...). Mai he estudiat seriosament català, encara que des dels 15 anys sempre he escrit (el que he pogut) en la nostra llengua. L'última novel·la que m'han publicat es diu Història d'un error, en català. He procurat, particularment, corregir les faltes que normalment faig. Encara que sempre se n'escapa alguna.
Per què et vas apuntar al Voluntariat per la llengua?
Em vaig apuntar al VxL per ajudar, dintre de les meves possibilitats, les persones, foranes o d'aquí, que tenen la voluntat d'aprendre català.
Per què en modalitat virtual?
Per circumstàncies físiques em puc desplaçar poc i d'aquesta manera, dona més facilitats a l'estudiant i a mi de poder comunicar-nos.
Com valores la teva experiència fins ara?
He parlat amb cinc persones. Amb dues va ser un desastre (no tenien interès i no acudien a les cites planificades). En canvi, amb les altres tres un èxit total, puntualitat, ganes d'aprendre, diàlegs fluids... Fins i tot diria una certa relació, amb els dos anteriors de vegades ens comuniquem per WhatsApp, per saber com estem. Amb l'actual portem més de deu sessions i ella vol seguir, per mi no hi ha cap problema.
De quins temes acostumes a parlar?
Els temes són variats. Depèn de l'altra persona. Sense entrar en massa detalls personals: de com ha anat la setmana, de les feines, de les seves classes, si han llegit o estan llegint algun llibre, de notícies d'actualitat, i coses que em vulguin explicar. Sobretot, amb l'actual noia que parlo, li costa explicar coses perquè no té prou vocabulari i jo l'he d'animar. El seu entorn és totalment en castellà, i això és un problema, però té molta voluntat.
T'ha sorprès alguna cosa dels aprenents?
Sí. L'origen de les persones amb les quals he parlat: un noi basc, mestre, que necessitava el títol per exercir a Catalunya (el millor, potser perquè li feia falta); un home francès que havia viscut molts anys a Londres i volia aprendre la llengua d'on actualment vivia (els fills estudiaven en català), i, actualment, una noia colombiana molt complidora, que no falla mai, que vol aprendre català per treure's un màster aquí, a Barcelona.
Com animaries altres persones a ser voluntàries?
Per a mi és una experiència molt agradable i enriquidora, sobretot fent-ho virtualment. Penso que és l'única manera que tinc d'ajudar als qui tenen la voluntat d'aprendre la meva llengua, cosa que valoro molt. Mentre estigui bé de salut, faré de voluntari.